Salt de Sallent a la vall d´en Bas a la Garrotxa

Ruta circular de 6,5 km de longitud que comença a l'àrea de pícnic del Pla d'en Xurri i puja pel camí dels Matxos fins a l'impressionant cascada del Salt de Sallent. El descens el realitzem per la zona anomenada de les Escales, seguint la riera de Sallent, fins que arribem novament al Pla d'en Xurri.

Aquest itinerari ens permet descobrir el naixement del riu Gurn, principal afluent del riu Fluvià, i l'espectacular cascada del Salt de Sallent, a la vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa. La ruta ens porta a través d'una ombrívola i frondosa fageda fins al mirador del Salt, on la riera de Sallent cau vertiginosament per una cinglera de més de 80m d'altura. Després de gaudir d'una agradabilíssima baixada amb impressionants vistes del salt d'aigua, retornem al punt d'inici de la ruta a través d'un bonic bosc de ribera. L'itinerari transcorre pels peus del cim del Puigsacalm que s'eleva mil metres per sobre del poble de Sant Privat d'en Bas.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des del nucli de Les Preses, que està situat 2 km al S d'Olot per la carretera C-152, agafem el trencall de la carretera GIP-5226 en direcció a Sant Privat d'en Bas. Fem 4,5 km per aquesta via fins a Sant Privat. Aproximadament 100m abans d'entrar el nucli antic del poble, just al costat d'un transformador, agafem la pista asfaltada que surt cap a mà esquerra. Travessem el riu i continuem avançant 1 km fins al trencall (dreta) que ens porta fins a la zona de pícnic del pla d'en Xurri.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• La vall de Sant Aniol

  Clàssiques de dia complet

  • 13/04
  • 27/09

  Més info / Reserves
  
• El Mirador dels Volcans

  Excursions amb família i nens

  • 15/11

  Més info / Reserves
  

Què més podem visitar?

• 
  Casc antic de Sant Privat d'en Bas

  El nucli antic de Sant Privat d'en Bas es troba al costat del riu Gurn. Aquest bonic llogaret encara conserva l'antiga estructura medieval: un grup de cases i l'església encerclen la plaça, de manera que queda estratègicament tancada, i per accedir-hi s'ha de passar per sota una portalada amb volta que queda a sota d'una de les cases. L'església de Sant Privat data de principis del segle XI i fou àmpliament reformada en època barroca (segle XVIII).

  Coordenades GPS: 42.149495º 2.407793º

• 
  Església de Sant Romà de Joanetes

  L'església de Joanetes fou consagrada a Sant Romà, és d'origen romànic i està documentada el segle XII. Durant els forts terratrèmols que van sacsejar la Garrotxa el 1426 i 1428, l'església va patir nombroses destrosses, fet que va comportar que només es conservin la façana, els arcs torals i la pica baptismal com a elements originals de l'edifici romànic.

  Coordenades GPS: 42.121594º 2.419979º

• 
  Museu comarcal de la Garrotxa

  El museu i l'arxiu comarcals es troben al centre d'Olot des del 1987, en un edifici sobri del segle XVIII conegut com l'Hospici. Allà hi trobem el quadre "La càrrega" de Ramon Casas i una exposició d'obres originals per als cartells modernistes de la casa de tabac Cigarrillos París. L'escultor Miquel Blay és un altre dels artistes modernistes que podreu trobar a les sales del Museu.

  Coordenades GPS: 42.181372º 2.489344º

• 
  Àrea d'esbarjo de Xenacs - mirador natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

  L'àrea d'esbarjo de Xenacs està situada a la serra del Corb. S'hi pot accedir des de Les Preses i és un dels indrets amb millors vistes de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Podrem gaudir d'àmplies vistes de l'Alta Garrotxa, la ciutat d'Olot, els volcans del Croscat i Santa Margarida, la vall d'en Bas,...

  Coordenades GPS: 42.1398759º 2.4758121º

• 
  Museu dels Volcans

  El Museu dels Volcans és la secció de Ciències Naturals del Museu de la Garrotxa i es troba situat a l'interior del Parc Nou a la Torre Castanys. Allà descobrim per què a la Garrotxa hi ha volcans i de quin tipus són, a més de reviure els terratrèmols que van enderrocar la vila d'Olot al segle XV amb el simulador de terratrèmols.

  Coordenades GPS: 42.171240º 2.480097º

• 
  Parc de la Pedra Tosca

  El Parc de Pedra Tosca, també anomenat bosc de Tosca, és una zona de paisatge excepcional situada entre el nucli de Les Preses i Olot, a dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Al bosc de Tosca podem observar una gran quantitat de roques volcàniques de diverses mides, formes i graus de porositat, que estan apilades formant un sistema laberíntic de murs de pedra seca adaptats al relleu de la colada de lava que va expulsar fa 17.000 anys el volcà Croscat.

  Coordenades GPS: 42.1610023º 2.4667999º

• 
  Estudi d'arquitectura RCR - Pista d'atletisme d'Olot

  RCR Arquitectes -dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta- és un estudi d'arquitectura reconegut mundialment i guanyador del premi Pritzer l'any 2017. Té la seu a Olot, on ha executat diverses obres, com la reforma del restaurant Les Cols o el camp d'atletisme Tussols-Basil, on s'integra la pista i la natura de forma excepcional, i del que indiquem les coordenades geogràfiques.

  Coordenades GPS: 42.172144º 2.466290º

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta a l'àrea de pícnic del Pla d'en Xurri (0:00h - 604m), que disposa de taules, barbacoes, una font i una caseta amb lavabos. 

Àrea de pícnic del Pla d'en Xurri.

Des de l'àrea de pícnic, resseguim la tanca de fusta que hi ha al costat del riu i pugem fins que sortim a una pista, que agafem en direcció O fins a la barrera que tanca el pas als vehicles motoritzats. 

Barrera.

Immediatament després trobem el cartell indicador del camí dels Matxos (0:05h - 633m). Deixem la pista enrere i prenem aquest corriol senyalitzat amb marques de pintura groga. 

Pal indicador del camí dels Matxos.

Caminem per un bosc d'arbres caducifolis -trèmols, blades, avellaners, algun castanyer i roures martinencs- amb un sotabosc de boix. El corriol normalment està enfangat i ple d'arrels. Pugem en direcció S, en paral·lel al torrent. Superem un desnivell d'uns 100m i creuem el torrent de les Olletes. Durant aquest tram del camí hem d'anar en compte de no trepitjar cap salamandra, un amfibi de colors molt vius (groc i negre) que es mou lentament per entre la fullaraca. A partir d'aquest punt ens endinsem plenament a la fageda. Si estem atents i en silenci, podrem sentir el repicar d'algun picot negre, veure volar algun cargolet, un petit ocell que s'alimenta d'insectes, o sentir córrer algun senglar o algun cabirol que fuig espantat per la nostra presència. El camí gira cap al NO i arribem a una cruïlla. Nosaltres agafem el camí esquerre (0:27h - 751m). Pugem progressivament i arribem a una zona amb grans blocs de roca coberts per molses i heures. Si ens hi fixem bé, en alguns d'aquests blocs hi descobrirem fòssils, això ens recorda que fa 40 milions d'anys aquesta zona estava coberta per un mar interior. 

Cruïlla de camins: agafem el camí esquerre.

Agafem el camí de l'esquerra.

Continuem pujant per l'interior de la fageda, per un camí a estones empedrat i seguint en tot moment les marques grogues de pintura. Estem recorrent l'anomenat camí dels Matxos. El matxo és un animal resultant de l'encreuament entre un cavall i un ase, que es caracteritza per ser molt fort i resistent i que tradicionalment s'utilitzava per transportar el carbó i la fusta que s'extreia dels boscos. Avancem per sota dels cingles de les Olletes, enmig d'un ambient salvatge i feréstec. Al cap de poc travessem el torrent de Xerrics i ens trobem un mirador des d'on podem admirar tota la vall secundària de la riera de Gorners, que s'estén just a davant nostre, amb la serra de Freixeneda i les Rovires de l'Amat al fons. Després de creuar el torrent del Ginebrar el camí planeja una estona i arribem a la intersecció amb el camí de Joanetes (1:12h - 1.031m). Si seguíssim aquesta pista cap a l'esquerra, arribaríem al santuari de Santa Magdalena del Mont, situat a sobre de la cinglera i des d'on podem gaudir d'una extensa panoràmica de tota la vall d'en Bas. Però per anar cap al Salt de Sallent, nosaltres hem de seguir la pista forestal cap a la dreta. 

Intersecció amb el camí de Joanetes.

Intersecció amb el camí de Joanetes.

Deixem enrere la fageda i al cap d'uns 10 minuts arribem al trencall del mirador (1:20h - 1.020m). Agafem el camí de la dreta i deixem enrere les marques de pintura groga que havíem seguit durant tota la pujada. Anem seguint les indicacions dels cartells i algunes estaques de fusta. 

Trencall del mirador: agafem el camí de la dreta.

Agafem el camí de la dreta.

Un corriol ens porta fins al cantell de la cinglera on hi ha el mirador del Salt de Sallent (1:22h - 1.002m). Des d'aquí les vistes de la cascada són espectaculars! Amb una caiguda de més de 80m, en aquest punt la riera de Sallent aboca les seves aigües cap al fons de la vall, on ha excavat l'anomenat gorg del Diable o del Dimoni. 

Mirador del Salt de Sallent.

Cascada del Salt de Sallent.

Després de gaudir d'aquest majestuós escenari, continuem la ruta vorejant la cinglera per un camí ben definit. Creuem el torrent de les Cavorques i la pròpia riera de Sallent just per sobre de la cascada del Salt de Sallent (1:25h - 999m). Atenció: hem de vigilar de no relliscar amb les lloses de pedra mullades, tenim el fil del precipici molt a prop. Depenent de l'aigua que baixi, potser caldrà que ens descalcem per travessar la riera. En qualsevol cas, és recomanable no creuar-la si el corrent d'aigua és massa fort, una relliscada podria comportar-nos greus conseqüències. 

Travessem la riera de Sallent just per sobre de la cascada.

Riera de Sallent.

Des del capdamunt del salt d'aigua, la panoràmica que tenim de la vall d'en Bas és immillorable: en primer terme hi veiem els dos vessants de la vall i, més enllà, observem el pla d'en Bas amb la zona volcànica al fons; podem distingir-hi un turó arrodonit: és el volcà del Croscat, l'emblema del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa juntament amb la popular fageda d'en Jordà. 

Prat.

Pal indicador i porta metàl·lica.

Continuem avançant, ara per una zona de prats, tot resseguint la cinglera pel costat d'un filat metàl·lic fins que arribem a una intersecció i una porta metàl·lica (1:32h - 1.029m). A sobre, amagada entre la roureda, ens queda la masia de Sallent, que dóna nom al salt. Cap a l'esquerra surt un camí que ens conduiria fins a Vidrà passant pel coll de Siuret. Nosaltres, però, agafem el caminet de la dreta. 

Panoràmica del Salt de Sallent.

Panoràmica del Salt de Sallent.

Aquí comença el camí de les Escales. Travessem una porta metàl·lica i seguim el corriol que s'endinsa a la roureda i que baixa tot fent ziga-zagues. El camí és estret i alguns trams estan equipats amb cordes i graons metàl·lics. Finalment arribem als peus del salt d'aigua. Des de tan a prop, la cascada encara és més impressionant! Arribem a un punt des d'on surt un petit corriol cap la dreta. Aquest caminet travessa un pontet de fusta i ens porta fins al mirador que hi ha sota la cascada. Cal parar atenció durant aquest tram, tot i que no és difícil, sí que és exposat. Retornem al camí principal i continuem el nostre descens. El camí és estret però no presenta cap dificultat tècnica. No oblidem, però, que tenim el precipici just al costat (encara que la vegetació ens el tapi). 

Tram equipat amb cordes.

Anem seguint unes estaques de fusta i continuem baixant fins a la riera de Sallent (2:00h - 841m), que tornem a creuar. 

Una altra vista panoràmica del Salt de Sallent.

Travessem la riera de Sallent a través d'uns blocs de pedra.

La riera de Sallent.

Continuem pel camí que avança en direcció E en paral·lel a la riera. Caminem pel costat dret orogràfic del curs d'aigua. Tornem a creuar el torrent del Ginebrar i el dels Xerrics, i poc més enllà, la riera de Sallent s'ajunta amb la riera de Gorners. Passem pel costat d'unes runes, és l'anomenada caseta del cable, i desemboquem a una pista. Ens trobem al punt on neix el riu Gurn, un dels principals afluents del riu Fluvià. Si anéssim cap a la dreta creuaríem el riu, nosaltres hem de seguir per la pista. Durant tot aquest tram gaudim de la frescor i l'ombra del bosc de ribera, on moltes espècies d'amfibis, rèptils, insectes, mamífers i ocells hi viuen, hi hibernen o s'hi reprodueixen. 

Raconada a la riera de Sallent.

Camí senyalitzat.

Indicador de fusta del Salt de Sallent.

Arribem a un altre creuament de camins. Nosaltres continuem en direcció E i aviat enllacem amb el camí que ja hem fet al començament de l'excursió, i que ens condueix fins a l'àrea de pícnic del Pla d'en Xurri (2:45h - 604m), punt d'inici i final d'aquesta ruta. 

Pas canadenc.

Joliu (Scilla lilio-hyacintus), planta que dóna nom al tipus de fagedes típiques del Puigsacalm: la fageda amb joliu.

Plomalls de pixallits, planta típica dels prats.

L'all d'os o all ursí (Allium ursinum), típic de les fagedes amb joliu del Puigsacalm.

Església de Sant Privat d'en Bas.

Portal del nucli antic de Sant Privat d'en Bas.

Plaça porticada de Sant Privat d'en Bas.

LES LLEGENDES DEL SALT DE SALLENT

Es diu que un eremita egoista tenia una creu i una imatge santa que adorava en secret. I així va ser fins que un aiguat s'emportà aquests objectes aigües avall perquè tots els mortals poguessin adorar les relíquies sagrades. L'aigua del Salt de Sallent forma una gorga sota mateix del cingle coneguda com el Gorg del Dimoni. Es diu que uns joves de Sant Privat van atrevir-se a anar-hi a pescar en diumenge, sense abans haver assistit a missa. Mentre fregien els peixos que havien pescat a la graella, van sentir una veu que deia: "Gireu-me de costat, que d'aquest ja estic cremat"; els joves ho van interpretar com un avís diví i ja no faltaren més a missa!

Extret del text "Salts amb història" (Àngel Vergés, revista Garrotxes).