Pic Ori (o Orhi) des del port de Larrau

Us proposem aquesta bonica ascensió de mig dia que s'inicia al port de Larrau i que assoleix el cim del pic Ori en poc més d'una hora de marxa efectiva. Primer l'itinerari transcorre per l'aresta SE del pic Ori, progressem sempre pel vessant S de la muntanya. Un cop deixem enrere la cota de l'Oritxipia, us proposem flanquejar l'Ori pel camí que ens porta fins a la seva aresta SO i pujar al cim per aquí (aresta SO), que és un camí més còmode que el que puja directament en fort pendent per l'aresta SE. La baixada sí que la realitzarem per aquest camí en fort pendent, fins a retrobar novament el camí per on hem flanquejat.

El pic Ori, o també anomenat pic Orhi (i en francès pic Orhy), està situat a la capçalera de la vall de Salazar, al NE de Navarra, just a la frontera entre Espanya i França. És una de les muntanyes més conegudes i visitades del Pirineu de Navarra i de la zona de l'Alt Béarn. El pic Ori és la més occidental d'una llarga llista de muntanyes remarcables que s'eleven bruscament. Concretament, el pic és molt popular perquè és la primera muntanya dels Pirineus de més de 2.000m venint des de l'Atlàntic. Aquest fet dóna entitat a la seva ascensió i també fa que des del seu cim puguem gaudir d'un gran panorama de Navarra, del País Basc i de l'Alt Béarn. La gran majoria d'aficionats a la muntanya que decideixen pujar fins al cim ho acostumen a fer des del port de Larrau, perquè és la manera més fàcil i ràpida de fer-ho. No obstant això, existeixen d'altres interessantíssims itineraris per fer la seva ascensió que també valen molt la pena.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

L'inici de l'excursió té lloc al port de Larrau, a 1.573m d'altitud, un port que enllaça la vall navarresa de Salazar i la vall francesa de Soule. Si accedim al port des del vessant navarrès, a Ochagavía haurem de seguir per la carretera N-140 en direcció a Isaba i -a 8,5 km d'Ochagavía-, a l'esquerra, agafar la carretera NA-2011 en direcció a França. Passat el "túnel de l'Ori" coronarem el port de Larrau, on hi trobarem un gran aparcament. També hi ha la possibilitat d'estacionar el vehicle abans de creuar el túnel i començar l'ascensió des d'allà. Si hi accedim des del vessant francès, a la població de Larrau haurem d'agafar la carretera D26, passar pel coll d'Erroymendi i continuar fins a coronar el port de Larrau.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Tour de Las Golondrinas - Alpina (4 etapes)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  

Què més podem visitar?

• 
  Ermita de Nostra Senyora de Muskilda

  Situada al cim de la muntanya que rep el mateix nom, es tracta d'una ermita romànica del segle XII. El recinte emmurallat de Muskilda consta de l'ermita i de la casa de l'ermità i del capellà. Per accedir-hi, podem fer-ho per carretera agafant el trencall que hi ha entre les poblacions d'Ochagavía i Izalzu o, si hi volem pujar a peu, agafant el camí de ferradura que comença a la part alta d'Ochagavía.

  Coordenades GPS: 42.9154536º -1.0854841º

• 
  Centre d'Interpretació de la Naturalesa a Ochagavía

  Aquest espai ens ofereix una visió completa de la flora i de la fauna de la Selva d'Irati, visites escolars i qualsevol informació ambiental i turística a nivell general que es necessiti. El Centre d'Interpretació es troba situat a l'interior de l'oficina de turisme d'Ochagavía. Més informació a: www.cinirati.es

  Coordenades GPS: 42.9054543º -1.0901779º

Recorregut

Amagar fotos

Iniciem l'excursió a l'ampli aparcament del port de Larrau (0:00h - 1.573m). 

Port de Larrau.

Caminem uns metres per la carretera en direcció a Navarra i, immediatament, agafem a mà dreta el corriol que puja en direcció NO pel vessant S del pic Ori. Des del principi podem observar clarament l'itinerari que segueix el corriol: que puja lleugerament a l'esquerra de l'aresta que baixa des del pic Ori. 

Agafem el camí que surt a mà dreta.

El camí és evident i fressat. Avancem per prats verds de pastura on, a l'estiu, és fàcil trobar-hi ramats d'ovelles i cabres. Com que es tracta d'un cim molt assequible i popular, serà difícil no coincidir amb d'altres muntanyencs. 

Pujant per un camí ben fressat.

Ramat d'ovelles.

Vistes dels pics Anie i la Mesa de los Tres Reyes al fons.

A la nostra dreta, observem una filera d'estructures de fusta que són utilitzades pels caçadors de tudons. 

Curioses casetes de fusta que hi ha al llom fronterer.

La pujada és constant i en cap moment perdem alçada. Al cap de poca estona arribem a un coll, a davant nostre s'aixeca l'esperó rocós de l'Oritxipia. 

Arribant al coll abans de l'esperó rocós de l'Oritxipia.

El voregem pel costat esquerre (S) flanquejant la seva gran paret rocosa per un corriol pedregós i una mica relliscós. No arribem a assolir la cota més alta de l'Oritxipia, ara bé, si ho volem, una mica més endavant ens podem desviar del camí (dreta) i assolir el seu cim per un terreny fàcil. 

Tram rocós i força dret que rodeja l'Oritxipia.

A mesura que anem guanyant alçada és impossible deixar de mirar cap al fons de la vall i contemplar com les grans zones de pasturatge s'endinsen en la gran catifa de faigs i avets de la Selva d'Irati, un dels boscos més extensos i millor conservats d'Europa d'aquestes característiques. 

Vistes de la Selva d'Irati i de la serra d'Abodi, al vessant navarrès de l'Ori.

Una vegada hem superat el tram pedregós, tornem a trobar un camí molt més còmode i arribem a un creuament de camins (0:50h - 1.874m). Per realitzar la part final de l'ascensió tenim dues opcions: agafar el camí que surt cap a l'esquerra i que flanqueja tota la base del cim fins a l'espatlla de l'Ori -aresta SO- i ascendir al cim per un camí que puja suaument per aquesta aresta; o bé agafar el camí de la dreta, que primer ens porta fins al collet que hi ha entre l'Oritxipia i l'Ori i després puja directe cap al cim en fort pendent. Us proposem la primera opció, que ens permet fer una pujada molt més suau i gradual. Per tant, agafem el camí de l'esquerra i flanquegem la muntanya fins a l'espatlla de l'Ori. Durant aquest tram, el camí es desdibuixa en infinitat de corriols que han anat definint els ramats. 

Agafem el camí de l'esquerra.

Rodegem l'Ori per la seva base fins a l'espatlla de l'Ori.

Arribant a l'espatlla de l'Ori.

Un cop hem assolit l'espatlla de l'Ori (1:00h - 1.918m), a l'aresta SO, agafem un corriol a la dreta (NE) que puja directament cap al cim. 

Ens falta fer un últim esforç abans d'arribar al cim de l'Ori.

Dos excursionistes pujant cap al cim. Al fons: la Mesa de los Tres Reyes, el Petrechema, el Sobarcal, l'Acherito i el Chinebral de Gamueta.

Mirada enrere per veure d'on venim. Al fons, l'Oritxipia.

Arribant a l'Ori.

Al cap de pocs minuts arribem al cim del pic Ori (1:15h - 2.017m). El cim està emmarcat en una suau carena formada per tres cotes diferents, gairebé imperceptibles, i d'aproximadament la mateixa altitud. Assolim la primera cota, que té un vèrtex geodèsic, i continuem fins a la darrera cota, on hi trobem una bústia metàl·lica. 

Vèrtex geodèsic a la cota N del pic.

Un mar de núvols cobreix gran part de l'Alt Béarn (França).

Les vistes són meravelloses! En direcció SO veiem la immensitat dels boscos navarresos de la Selva d'Irati, la serra d'Abodi i el pantà d'Irabia i, en direcció E-SE, podem distingir alguns dels grans cims del Pirineu: l'Anie o Auñamendi, la Mesa de los Tres Reyes, el Petrechema, el Sobarcal, l'Acherito, el Chinebral de Gamueta, el Bisaurín, el Rincón de Alano, la Peña Forca,... I si el dia és clar i no hi ha núvols, podem arribar a contemplar el Moncayo i el mar Cantàbric. Amb una mica de sort també podrem gaudir del vol d'alguns ocells rapinyaires, com per exemple els voltors i els aufranys. 

Vistes de la Selva d'Irati (O).

Un voltor sobrevolant el cim de l'Ori.

Caminant per la cresta fins a la cota S de l'Ori.

Des de la cota S de l'Ori, comencem el descens. Baixem ara pel camí que ens porta directament fins al collet que hi ha entre l'Oritxipia i l'Ori. El descens és fort i acusat, les vistes són espectaculars. 

De baixada podem observar clarament l'itinerari que hem fet a l'anada.

La boira es va desfent a mesura que avança el dia.

El camí fa diverses ziga-zagues i després se suavitza. Seguim avançant i aviat arribem al trencall de camins per on hem passat a l'anada. Fem el camí de tornada fins al port de Larrau, ara de baixada. 

Al fons podem veure ja l'aparcament del port de Larrau fins on hem de baixar.

Necessitem una hora aproximadament des del cim per arribar novament al port de Larrau (2:15h - 1.573m).