- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Rutes guiades properes
- Establiments propers

Baixa
Passejades curtes, amb poc desnivell i sense dificultats.
185m

5,8 km

2:00h

1.280m

Aparcament bordes de Virós

1.430m

Araós
Ruta circular amb poc desnivell i gairebé 6 km de longitud que fa un tomb per les bordes de Virós i el pla de Buiro tot seguint els corriols, camins i pistes que travessen el sensacional bosc de Virós. Comencem l'itinerari a l'aparcament de les bordes de Virós i, des d'aquest punt, flanquegem la muntanya cap a orient fins al pla de Buiro, des d'on accedim a l'ermita de Santes Creus. Continuem flanquejant el vessant, ara en sentit contrari (O), visitant el mirador de les Fargues i retornant a les bordes de Virós.
Ubicat al cor del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el bosc de Virós és un petita joia encara força desconeguda per a la majoria de senderistes, molt sovint atrets per les excursions en cotes més altes. Aquest fet confereix atractiu a la ruta, un atractiu que no farà més que créixer a mesura que ens apropem a aquesta sensacional boscúria, encara jove però molt fonda i immensa, amb exemplars d'arbres ben conservats i amb la presència d'una de les dues úniques fagedes que hi ha al parc natural. A banda de la riquesa arbòria, cal destacar l'aprofitament dels recursos naturals que se n'ha fet des de fa uns 2.000 anys i que encara avui se'n conserva la seva empremta, ja sigui en forma de mines de ferro, places carboneres o prats de dall amb les seves bordes -com les de Virós- i ermites romàniques -com la de Santes Creus-.
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: 2:00h en total: 1:00h des de les bordes de Virós fins al pla de Buiro, 0:20h per visitar l'ermita de Santes Creus des del pla de Buiro (anada i tornada) i 0:40h des del pla de Buiro fins a les bordes de Virós passant pel mirador de les Fargues.
: Tot l'any. A l'hivern, si hi ha força neu, es recomana utilitzar raquetes de neu.
: Es recomana portar binocles per a la possible observació de mamífers i aus. I per gaudir encara més de les vistes que tenim des del pla de Buiro i el mirador de les Fargues.
:
· Alt Pirineu. Parc Natural de l'Alt Pirineu. 1:50.000. Editorial Alpina.
· Base topogràfica de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
: A l'hivern, amb condicions de neu dura o gel l'itinerari pot resultar perillós, especialment el tram de flanqueig abans d'arribar al mirador de les Fargues. Caldrà informar-se molt bé de l'estat de la neu abans de realitzar l'activitat.
Des de Llavorsí agafem la carretera L-504 en direcció a Alins. Al cap d'uns 4 km arribem a una rotonda on deixem la carretera L-504, que continua cap a Ribera de Cardós, Lladorre i Tavascan, i nosaltres seguim per la carretera L-510 en direcció a Alins. Passem pel poblet d'Araós i, després de la darrera casa d'Araós, girem a la dreta per una pista asfaltada seguint un senyal vertical que ens indica l'accés a l'estació d'esquí nòrdic Virós-Vallferrera, juntament amb un altre senyal del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ascendim per aquest vial uns 4,5 km i arribem a l'aparcament de les bordes de Virós.
Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
La nostra selecció d´establiments propers recomanats
-
Refugi Vall de Siarb, 25566 LlagunesEl refugi Vall de Siarb, situat a Llagunes i gestionat per la Laia i en Marc, és una base ideal per gaudir d'una de les zones més poc conegudes del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Descobriu-lo!
-
Diputació, 3, 25560 SortL'Hotel Pessets, Restaurant&Spa, és l'hotel de tota la vida de Sort. Està situat al centre de la vila i ofereix una enorme quantitat de serveis i, per a nosaltres més important, un tracte absolutament professional però alhora proper i afable.
-
c/ Major, 1, 25587 València d´ÀneuLo Paller és un hotel de muntanya situat al poble de València d'Àneu. Lo Paller és sinònim de tracte familiar, calidesa i professionalitat enmig d'una de les valls més pintoresques del Pirineu. Un establiment 100% recomanable!
-
Carretera de Tavascan, Km 9.5, 25570 Ribera de CardósEl càmping La Borda del Pubill es troba al Pallars Sobirà. La Borda del Pubill compta amb unes instal·lacions excel·lents, punt de partida i retorn ideals mentre descobrim la preciosa i encara desconeguda i solitària vall de Cardós.
-
Avinguda Generalitat, 27, 25560 SortLes Brases de Sort és un hotel i restaurant situat al mateix poble de Sort, al cor del Pallars Sobirà, en un entorn privilegiat per a la pràctica del senderisme, l'alta muntanya o els esports d'aventura com el ràfting, el barranquisme o l'escalada. Tant l'hotel com el restaurant Les Brases ens ofereixen un tracte professional i càlid, i una excel·lent relació qualitat preu!
-
Carrer de Martí, 1, 25575 ÀreuAl nucli d'Àreu, al cor de la pintoresca i solitària vall Ferrera, hi trobem l'acollidor hotel Vallferrera. L'hotel es troba en un edifici de muntanya típic de l'arquitectura tradicional pallaresa i ens ofereix 17 habitacions molt agradables i amb tots els serveis. Al seu torn, al restaurant gaudim d'una cuina tradicional amb productes autòctons i de proximitat.
-
Hug Roger III, s/n, 25570 Ribera de CardósL'Hotel Cardós és un establiment familiar amb més de 80 anys d'història que es troba enmig de la Vall de Cardós, un dels paratges naturals més idíl·lics de l'Alt Pirineu. També disposa d'un restaurant de cuina tradicional amb excel·lents productes de proximitat. L'hotel és el destí ideal per gaudir de la natura, fer llargues passejades, abordar grans excursions o gaudir dels esports d'aventura.
-
Carrer de Peguera, 3, 25597 EspotL'Hostal Casa Palmira va ser un dels primers allotjaments que van obrir les seves portes a Espot. Casa Palmira és un establiment familiar, agradable i senzill que disposa de 7 habitacions amb bany privat completament reformades.
-
Plaça Sant Martí, 2, 25597 EspotL'Hotel Saurat d'Espot és un establiment familiar que està situat just al centre d'aquest bonic poblet d'alta muntanya, a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'hotel disposa de 39 habitacions, totes exteriors, completament equipades i amb totes les comoditats.
-
C. Major, 54, 25580 Esterri d´ÀneuUn complex turístic d'ambient familiar que ens ofereix hostal, apartaments i apart-hotel a Esterri d'Àneu al cor de les Valls d'Àneu i entre el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Què més podem visitar?
-
El Molí Fariner i la Serradora d'Àreu
El Molí Fariner i la Serradora estan ubicats en dos edificis a la part alta del poble d'Àreu. La serradora, construïda al segle XIX, és una màquina que aprofita la força de l'aigua per serrar els troncs de la mateixa manera que el molí ho fa per moldre el gra. El conjunt forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya i disposa d'un espai habilitat com a museu que es pot visitar d'abril a novembre.
Coordenades GPS: 42.5933544º 1.3262747º
-
Museu de les Papallones de Catalunya
El Museu de les Papallones de Catalunya, situat al poble de Ribera de Cardós, és un centre d'interpretació, investigació i divulgació dedicat a les papallones i a les seves relacions amb el medi i els processos en què intervenen. (Més informació i horaris de visita: www.papallones.net)
Coordenades GPS: 42.563102º 1.226368º
-
La Milla Vertical d'Àreu
La Milla Vertical, que en les seves primeres edicions es va anomenar "Cuita el Sol", és una cursa realment singular que es realitza cada mes de juny al poble d'Àreu des de 2004. La cursa es basa en córrer contra el Sol. La sortida es produeix a la Plaça Major d'Àreu just quan el Sol es pon i consisteix en córrer cap al cim del Monteixo per poder-hi arribar abans que l'ombra el cobreixi. Es tracta d'un esdeveniment molt recomanable que va més enllà de la pròpia cursa, en paral·lel s'organitzen diverses activitats culturals i festives.
Recorregut



Centre d'informació i bar.
D'entre els molts panells interpretatius i senyals verticals que veiem, a partir d'ara i fins al final del recorregut haurem de fixar-nos en el recorregut "Itinerari de Buiro", marcat en verd sobre el senyal vertical i amb marques de pintura groga de continuïtat sobre el terreny.
L'itinerari que seguirem en tot moment.

Pineda de pi roig.

Boixerola.
Ben il·lustrats pels panells interpretatius descobrim que en aquesta raconada van haver-hi fins a 900 places carboneres que abastien de carbó als ferrers i les cuines de les cases.
Majestuosa pineda de pi roig.

El pi roig dóna pas al faig.
Un altre panell ens n'informa, però no trobem cap faig que hagi arribat a la seva maduresa perquè segurament han estat talats progressivament des de fa segles. Cal fixar-se en els rebrots, si veiem que el tronc es presenta molt ramificat des del principi és un bon indicador de que l'arbre s'ha anat talant.
Vistes a la solana de Buscallado.

"Chaga" (Inonotus obliquus), el fong del bedoll blanc.
Continuem avançant i 900m més endavant ens trobem amb la pista del refugi Gall Fer, que nosaltres agafem cap a l'esquerra, en baixada. Davallem molt suaument i sortim del bosc, davant nostre s'estén el magnífic

Panell informatiu al pla de Buiro.

El pla de Buiro amb el Monteixo al fons.


Interior de l'ermita de Santes Creus.
El temple és d'origen romànic i està força restaurat i, malgrat tot, encara conserva una rústica pira baptismal. Retornem al pla de Buiro i reprenem la pista que baixa cap a Araós en direcció al mirador de les Fargues.
La piràmide del Monteixo.


Tram de flanqueig entre joves faigs.
Es veu lleugerament la Noguera de Vallferrera -el riu que vertebra tota la vall-, el barranc d'Eixerto, el Turó dels Trevessers (1.731m), les fondalades i barrancs de la vall de Tor i, acabant d'emmarcar el quadre, el cim del Monteixo.
Mirador de les Fargues.

La Vallferrera i el poble d'Alins des del mirador de les Fargues.

El poble d'Ainet de Besan des del mirador de les Fargues.


Arribant a les bordes de Virós.
Si ens queda temps podem atansar-nos a la propera ermita preromànica de Sant Lliser de Virós (segle X), tot copsant que els carreus amb els que va ser reconstruïda tenen aquest color vermellós propi de les pissarres oxidades riques en ferro i que han configurat els relleus esquistosos de la profunda Vallferrera.
Ermita preromànica de Sant Lliser (segle X).
El gall fer (Tetrao urogallus) és una au força gran (74-90 cm el mascle i 54-63 cm la femella) que s'estén a bona part del continent euroasiàtic, des de Sibèria fins al nord d'Escòcia passant pels països escandinaus, centreeuropeus i balcànics. A la península ibèrica la seva presència es limita als Pics d'Europa, als Pirineus i a algunes serres exteriors. S'alimenta de fulles, brots i fruits i, a l'hivern, de fulles de pi. Al Pirineu li agrada l'estatge altimontà i subalpí (entre els 1.200m i els 2.300m d'altitud aproximadament) amb preferència per pinedes de pi negre però també habita pinedes de pi roig, avetoses i fagedes barrejades amb avets, fins i tot alguna pineda de pinassa.
Durant la primavera els mascles s'ajunten en "cantadors", que normalment són clarianes a les parts més remotes del bosc. En aquests emplaçaments, des d'una gran branca o des del terra mateix realitzen la parada nupcial normalment a l'alba, fent un cant sord i únic, amb la cua oberta i les ales penjant, emetent un "plop" que només es sent de molt a prop. D'aquesta forma exhibeixen el seu potencial davant les femelles, que n'hauran de triar els més dominants per a la còpula, esdevenint aquest el moment més vulnerable per a l'espècie, ja que poden ser depredats durant el coit. Un estudi del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) ha determinat que els "cantadors", els indrets de festeig del gall fer, estan relacionats amb l'estat dels boscos i la seva biodiversitat. Aquestes àrees de festeig i aparellament es mantenen durant generacions i poden indicar que el bosc no ha patit alteracions greus per part dels humans. Quan més vell és el bosc, quanta més biodiversitat té, millor és el "cantador" i més ben assegurada té el gall fer la seva descendència. Bons "cantadors", doncs, vol dir bons boscos d'arbres molt alts i vells, matolls i molt humus al terra.
Amb 1.500 exemplars mascles comptabilitzats, a Catalunya el gall fer es troba en regressió com a la resta d'Europa, i el seu estat de conservació és un termòmetre que mesura l'estat de salut dels nostres boscos. Com també passa amb la perdiu blanca, una de les principals amenaces del gall fer són les activitats de lleure a la muntanya (trail running, senderisme, btt, raquetes de neu, trial, enduro, quads, caça, recol·lecció de bolets, observació de fauna i flora, esquí de muntanya, alpinisme,...) especialment durant l'hivern, ja que és el moment en que la seva alimentació és més precària i les seves reserves energètiques estan al límit. Tant si anem en grup com si anem sols, topar-nos pel bosc amb un gall fer pot significar-li la mort a l'ocell, ja que aquest sortirà volant, consumint així les seves últimes reserves d'energia. Per tant haurem de vigilar, anar en silenci i no sortir mai dels corriols. Podem advertir la seva presència detectant al terra o sobre branques els seus excrements cilíndrics plens de fulles de pi. Durant l'hivern, al bosc de Virós no és gens estrany trobar-nos les seves petjades a la neu. Així, doncs, podem concloure que el gall fer és un ocell que no cal veure per saber-ne de la seva presència i que farem bé de no molestar en el cas que el veiem de lluny.


Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
Hem pujat avui. La pega és que des de l'aparcament fins al Pla de Buiro, pugen per la pista forestal molts cotxes i li treuen la gràcia a la passejada. El tram al Mirador de Les Fargues, té molt d'encant, sembla un bosc de contes. Està molt ben senyalitzat. S'especifiquen 3 rutes de diferent durada.
(Comentari introduït originàriament en castellà)
Espectacular també a l'hivern! Rutes Pirineus sous els millors!!!
Hi hem anat amb els nens! Ens h hem passat genial! graaaaàcies!!!!
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.