Ruta a la collada de Conflent des d´Os de Civís a l´Alt Urgell

Recorregut circular de menys de 10 km de longitud pels voltants d'Os de Civís. L'itinerari comença en una corba de la pista de l'Obaga d'Os de Civís i s'enfila resseguint les aigües del riu Salòria fins a la collada de Conflent, pas natural que comunica la vall d'Os de Civís amb la vall de Santa Magdalena i la resta del territori català. Des del coll flanquegem el Bony de Trescui i el Bony de la Costa fins a Servellà, des d'on baixem per l'Obaga d'Os fins al punt d'inici.

Aquesta bonica ruta ens permet descobrir Os de Civís, localitat de l'Alt Urgell amb una singular posició geogràfica a la confluència dels rius Setúria i Salòria. Tot i pertànyer administrativament a la comarca catalana de l'Alt Urgell, geogràficament pertany a les valls andorranes de la conca del Valira. La ruta -que avança per antics camins de pastura- transcorre íntegrament dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, l'espai natural protegit de més extensió de tot Catalunya, i coincideix parcialment amb un dels itineraris senyalitzats que promou el parc (des de Rutes Pirineus optem per presentar-vos en aquesta guia una variant més curta).

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Per arribar a Os de Civís des de la Seu d'Urgell, hem d'agafar la carretera N-145 cap a Andorra. Un cop creuem la frontera andorrana la carretera es converteix en la CG-1. Seguim per aquesta via en direcció N i creuem Sant Julià de Lòria. A la sortida de Sant Julià trobem la rotonda d'Aixovall. En aquesta rotonda deixem la CG-1 i agafem la CG-6 cap a Os de Civís (senyalitzat "Os de Civís - Bixessarri - Aixovall") en direcció O. Anem enfilant-nos per aquesta carretera, passem per Bixessarri, que deixem enrere, tornem a creuar la frontera i arribem a Os de Civís (8 km des de la rotonda). Per arribar al punt d'inici de la ruta, creuem Os de Civís i seguim pujant (O) per la mateixa carretera -anomenada aquí "carrer de Sant Julià". Al cap d'aproximadament 1,4 km passem per davant de l'Hotel Os de Civís, nosaltres continuem. Darrere de l'hotel la carretera es converteix en pista, pugem uns 700m més -fent una llaçada-, i arribem al punt d'inici del nostre itinerari, just a la segona llaçada que fa la pista.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Hotel Restaurant CAN BOIX DE PERAMOLA****

  Can Boix, s/n, 25790 Peramola

  Als peus dels cingles de la serra de Sant Honorat, al terme municipal del pintoresc poble de Peramola, hi trobem un clàssic: l'Hotel Can Boix de Peramola, que ens ofereix unes instal·lacions de luxe. Si bé enmig d'un entorn molt singular, Can Boix és alhora una destinació de per se.

Què més podem visitar?

• 
  Església de Sant Pere d'Os de Civís

  A la part alta d'Os de Civís hi trobem l'església romànica parroquial de Sant Pere. Es creu que l'església feia antigament les funcions de castell. Des de l'església tenim unes bones vistes del poble i de la vall. Consta d'una nau amb capelles laterals i el campanar és de planta quadrada.

  Coordenades GPS: 42.5116253º 1.4395740º

• 
  Font de les Canyoles

  Al costat mateix de la carretera que uneix Aixovall i Os de Civís, i abans d'arribar a aquesta petita població (a uns 1,7 km aproximadament d'Os de Civís) hi trobem la font de les Canyoles. L'aigua d'aquesta font és molt fresca i ens permet omplir la cantimplora i refrescar-nos.

  Coordenades GPS: 42.4973210º 1.4440560º

• 
  Santuari de la Mare de Déu del Canòlich

  Al Santuari de la Mare de Déu del Canòlich s'hi celebra l'últim dissabte del mes de maig la Diada de Canòlich, una tradició molt important pels lauredians. És una jornada festiva i litúrgica durant la qual es puja en peregrinació a retre homenatge a la Verge, patrona de les terres lauredianes, i es comparteix l'esmorzar o el dinar amb la família i els amics. Per arribar-hi amb cotxe hem d'agafar la carretera CG-6 que uneix Aixovall amb Os de Civís i a l'altura de Bixassarri agafem el trencall a l'esquerra cap al santuari.

  Coordenades GPS: 42.474490º 1.452121º

• 
  Àrea de pícnic "Els Prats de la Farga"

  Gran zona de pícnic situada al costat mateix del riu d'Os i de la carretera que uneix Sant Julià de Lòria i Os de Civís, concretament al límit entre Andorra i Catalunya (a uns 6 km aprox. de la rotonda d'Aixovall). L'àrea de pícnic es reparteix en quatre zones i disposa de 9 barbacoes i 23 taules amb bancs. A l'última zona, la més propera a Os de Civís, hi ha espai per diversos cotxes.

  Coordenades GPS: 42.4947180º 1.4438070º

• 
  Museu del Tabac

  El Museu del Tabac es troba situat a Sant Julià de Lòria, molt a prop de la plaça de la Germandat, a l'antiga fàbrica Reig. En aquest recinte podrem conèixer la història de la producció de tabac a Andorra, el conreu i la seva posterior transformació. La producció de tabac ha estat durant anys un puntal important en l'economia del Principat. Sant Julià de Lòria, degut al seu clima més temperat i amb més dies de sol, ha estat una de les principals àrees productores i manufactureres.

  Coordenades GPS: 42.464843º 1.491697º

Recorregut

Amagar fotos

Un cop arribem a Os de Civís passegem pels carrers d'aquest petit poble de muntanya que encara conserva el seu origen de vila closa. A la part alta hi trobem l'església parroquial de Sant Pere, que antigament també feia les funcions de castell i des d'on tenim unes molt bones vistes del poble i de la vall. També podem fer una visita al Centre de Visitants Terres de Frontera i punt d'informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu. 

Llogarret d'Os de Civís, a l'Alt Urgell.

Carrers estrets i empedrats d'Os de Civís.

Comencem l'itinerari a la segona corba que fa la pista de la collada de Conflent (0:00h - 1.686m). Aquest punt d'inici està situat després de l'Hotel Os de Civís -uns 700m per sobre de l'hotel i a uns 2 km del poble-. 

Punt d'inici del recorregut.

Des d'aquesta corba, deixem la pista principal enrere i agafem el camí (pista secundària) que surt a la nostra dreta. Pugem suaument, avançant en direcció O, i ràpidament trobem a mà dreta el trencall de la borda Gavatxó (0:05h - 1.720m). Deixem el trencall enrere i continuem endavant.

LES BORDES PIRINENQUES

La borda Gavatxó és una mostra de la típica edificació que s'utilitza al Pirineu per resguardar el bestiar i/o per emmagatzemar-ne el menjar. Aquestes construccions són un clar exemple de com l'home s'ha sabut adaptar al medi i a les seves dures condicions. Normalment són edificis de dues plantes, construïdes amb pedra i fusta, amb teulada de pissarra i situades a una certa altitud al costat dels prats. Normalment la planta baixa serveix per allotjar el bestiar i la planta alta per emmagatzemar el fenc recollit a l'estiu, guardar els estris agrícoles i per a l'estança del pastor o família. Avui en dia la majoria de bordes han estat abandonades.

 

Durant la ruta trobarem diversos tipus de senyalització.

La pista és ampla i còmoda.

Avancem per l'esquerra del riu Salòria. Al fons, el pic de Salòria.

Avancem sempre propers al riu Salòria, que ens queda a la nostra dreta. El recorregut va combinant trams boscosos -pi negre i avets- i trams més oberts amb prats. Ens trobem immersos dins de l'estatge subalpí. No és d'estranyar, per tant, que puguem veure algun esquirol, guineus, martes,... i, si estem de sort, fins i tot podríem observar algun exemplar de gall fer o de mussol pirinenc -ocells molt escassos al Pirineu i en perill d'extinció-. 

Senyal vertical.

Arribem al pla de la Cabana (0:35h - 1.910m), una zona caracteritzada pels seus prats de dall subalpins. Els prats de dall són indrets amb una gran biodiversitat de fauna -papallones, insectes, serps, ratolins, grills, llagostes, escarabats,...- i flora, amb molts tipus de plantes i herbes. Avui en dia aquests bonics prats es troben amenaçats per l'abandonament de les explotacions agràries. Per exemple, al pla de la Cabana podem veure una antiga cabana de pastor en runes. 

Pla de la Cabana.

Cascada que fa el riu Salòria.

Des d'aquest punt, el coll ja és ben visible davant nostre. Continuem pujant, ara amb més pendent. A poc a poc el bosc va donant pas als prats alpins, els grans dominadors en altituds superiors als 2.000m. 

Pujant cap al coll de Conflent.

Finalment assolim la collada de Conflent (1:15h - 2.177m), situada als peus del pic de Salòria (2.789m) -el cim més alt de l'Alt Urgell- i pas natural entre la vall d'Os de Civís, pertanyent a la conca del Valira, i la vall de Santa Magdalena. 

Collada de Conflent, pas natural entre la vall d'Os de Civís i la vall de Santa Magdalena.

Vistes al coll de Conflent.

La collada de Conflent és un mirador natural extraordinari des d'on podem gaudir de vistes meravelloses. Des de la collada, si seguíssim la pista avall cap a la vall de Santa Magdalena (O), aniríem a parar a les bordes de Conflent, un paratge curull de llegendes de contrabandistes i fugitius. I curiosament, aquestes bordes tenen la singularitat de ser un dels pocs conjunts de bordes pirinenques que tenen capella. També, a prop de la collada de Conflent podem visitar dos nius de metralladores. Són dos dels molts búnquers que va construir el govern franquista en acabar la guerra civil espanyola per combatre les incursions dels maquis. Aquests búnquers formen part de l'anomenada "línia Pirineus" o "línia P", un conjunt de prop de 10.000 fortificacions i búnquers repartides des del cap de Creus i fins al País Basc. 

Mirador de Conflent.

Panell informatiu.

Mirador de Conflent.

Mirador de Conflent.

Senyal vertical.

Búnquer de la collada de Conflent.

Entrada del búnquer.

Interior del búnquer.

Panells del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Seguim el nostre itinerari prenent rumb SE cap a Servellà, tot flanquejant el vessant de la muntanya als peus del Bony de Trescui (2.405m) i del Bony de la Costa (2.392m). Aquest tram ens ofereix unes vistes excepcionals de la vall d'Os de Civís. 

Flaquegem camí de Servellà, el proper punt de pas del recorregut.

Passem a prop d'un altre búnquer.

Vistes a la collada de Conflent que hem deixat enrere.

Abeurador.

Camí de Servellà.

Estaques de fusta amb una marca groga ens indiquen el camí.

Tram de baixada fins a Servellà.

Arribem a Servellà (1:50h - 2.164m), ens trobem just a la carena, en un collet entre les cotes 2.198m i 2.137m. Les bordes de Servellà ens queden a uns 500m d'altitud per sota nostre, al vessant de migjorn (S). 

Arribant a Servellà.

A partir d'aquest punt deixem la carena i baixem pel vessant d'Os de Civís (N) a través del bosc de l'Obaga d'Os. La baixada és un veritable "bany de bosc" a través d'un bosc mixt de pins (Pinus uncinata), avets (Abies alba) i moixeres de guilla -anomenat també besurt- (Sorbus aucuparia). La moixera de guilla destaca pel color vermell intens de les seves fulles a la tardor. 

Comencem la baixada pel bosc de l'Obaga d'Os.

No triguem en arribem a l'enllaç amb la pista de la collada de Conflent (2:15h - 1.970m). 

Pista de l'Obaga d'Os.

La seguim i, després d'algunes llaçades, arribem novament al punt d'inici de l'excursió a la segona corba que fa la pista de la collada de Conflent (3:00h - 1.686m). 

Vistes a l'Hotel Os de Civís.

Botó d'or (Ranunculus montanus), una espècie tòxica.

Jasíone nana (Jasione crispa).

Lot corniculat (Lotus corniculatus).