Ruta circular al castell de Burriac i al Camí de les Fonts des d’Argentona

Ruta circular d’uns 8,5 km que comença al parc de la Font Picant d’Argentona. Des d’aquest espai, sortim en direcció S i avancem per un corriol que ràpidament ascendeix cap a la zona coneguda com les Roques Encantades, on pins pinyers i blocs de roques dibuixen un paisatge típicament mediterrani. La pujada continua per sota del turó dels Oriols abans de fer un darrer tram per pista que ens condueix fins al castell de Burriac. Des del castell, continuem l’excursió cap a la Creu de l’Avellà, voregem el turó de Cirers i gaudim d’esplèndides vistes des de les Roques d’en Vivó, situades en un indret panoràmic. Baixem cap al torrent de Burriac pel conegut Camí de les Fonts, que fa honor al seu nom en un entretingut i agradable descens a través d’un bosc de pi i alzines.

El Parc de la Serralada Litoral és un espai protegit que inclou la primera línia muntanyosa des la costa mediterrània i que està ple d’elements patrimonials molt interessants. Visitar el castell de Burriac i les fonts que neixen als seus peus és un viatge al passat que ens permet descobrir aquest territori de mar i muntanya on van viure els primers pobladors d’aquestes terres. La ubicació excepcional del castell de Burriac el converteix en un guardià privilegiat de tota la costa del Maresme que mereix ser descobert.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Podem arribar al poble d’Argentona des de la costa o des de l’interior. En ambdós casos ho fem per la sortida 1 de l’autovia C-60 que uneix Mataró i Granollers. El parc de la Font Picant d’Argentona està situat a l’extrem sud del poble. Un cop entrem a Argentona hem d’anar rodejant el nucli de població cap al sud pel carrer de Can Cirés. Situats en aquest carrer, just en el seu creuament amb el carrer Torrent de Mada una doble indicació viària de “Font Picant” i “Castell de Burriac” ens indica el punt d’inici de la ruta -el parc de la Font Picant, on podem estacionar el vehicle-.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Recorregut

Amagar fotos

La ruta comença al (1) parc de la Font Picant d’Argentona (0:00 h - 94 m), un espai ple d’història i molt estimat pels habitants d’Argentona, les aigües mineromedicinals de la font van posar la població al mapa durant els segles XIX i XX.

El camí que agafem surt en direcció S vorejant el parc de la Font Picant a través d’un alzinar amb sotabosc de marfull i galzeran. Comencem a enfilar-los per un llom del turó dels Oriols, la pujada pel vessant N d’aquest turó és fresca i ombrívola. Aviat arribem a la zona de les (2) Roques Encantades (0:25 h - 260 m), on el camí passa a ser més assolellat. Aquest tram de recorregut és preciós, escampades pel bosc esclarissat observem les curioses roques ígnies que han donat nom a aquest paratge. Ens trobem en una zona de gran interès geològic que ens explica com es va formar aquest territori fa més de 300 milions d’anys, en el Paleozoic, quan aquestes roques van emergir formant una antiga serralada anomenada Varisca. Acompanyant aquest museu petri a l’aire lliure trobem els pins pinyers, que produeixen els pinyons comestibles que acompanyen molts dels nostres àpats i que, amb les seva característica silueta en forma de copa, moltes vegades modelada pel vent, són un senyal típic de la vegetació mediterrània. 

Vistes a la costa del Maresme.

Pi pinyer sobre aflorament de roques.

Vistes al castell de Burriac.

Després d’un tram en lleugera baixada arribem al collet de Burriac, on enllacem amb els senders SL-C 114 i SL-C 115, itineraris locals que pugen respectivament des d’Argentona i des de Cabrera de Mar i que condueixen al castell de Burriac. Des del collet continuem per la pista de Burriac que puja cap al castell (O) i, després d’uns 200 m, enllacem a l’esquerra amb la pista del Castell. Al cap de pocs minuts arribem al (3) castell de Burriac (1:05 h - 401 m), punt més emblemàtic de la ruta. Les restes d’aquest excepcional edifici d’època medieval -declarat Bé Cultural d’Interès Nacional- ens deixen entreveure la seva importància estratègica. És molt probable que aquest turó situat a 401 m d’alçada fos, ja des d’època prehistòrica, una talaia molt emprada, com mostren les restes trobades en turons propers. Tot i això, la primera referència escrita que s’ha trobat és la de l’església de Sant Vicenç -nom amb el que també es coneix el castell- i, ja a l’any 1017, apareix per primera vegada la paraula Burriac en un document oficial. Història i llegendes nodreixen l’imaginari d’aquest mirador excepcional que ha esdevingut un símbol pels habitants del territori. Actualment es conserva el recinte murallat, una cisterna d’època romana, les voltes de la capella de Sant Vicenç, del segle XII, i una torre circular de l’homenatge que data del segle XV. Tot plegat conforma un destacat conjunt patrimonial que dibuixa un perfil inconfusible divisat des de l’horitzó.

LA LLEGENDA DE LA CADIRA D’OR

Davant el coneixement que la "Cadira d'Or" que hi havia al castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca des del mar, el senyor de Burriac va enginyar un pla per fer desistir els pirates nord-africans. Va pujar al castell amb un grup d'homes, però va fer capgirar les ferradures dels cavalls, simulant -amb les petjades dels cavalls a l’inrevés- que els vigilants del castell havien fugit. A continuació va deixar les portes de castell obertes i va esperar els atacants. Els pirates, confiats pels senyals, van entrar al castell pensant-se que aquest estava abandonat i, un cop dintre, van patir una gran emboscada.

Font: https://patrimonicultural.diba.cat

 

Voltants del castell.

Senyera que corona el castell.

Accés a l’interior del castell.

Vistes des d’un de les finestres de l’interior del castell.

Des de l’interior del castell amb vistes al mar.

Gaudint de les vistes.

L’interior del castell.

La torre del castell de Burriac.

Un cop hem gaudit de tots els racons del recinte, continuem la nostra ruta baixant per un corriol que, uns metres més avall, enllaça amb la pista per on passa el sender SL-C 116 que puja des de Cabrils al castell de Burriac. Deixem el monòlit de Burriac enrere i anem descendint per aquesta pista en direcció O. Al cap d’una estona, descartem a l’esquerra la pista que ens duria cap a la font Picant de Cabrera, nosaltres continuem avançant, ara en pujada, fins a la Creu de l’Avellà, creuament de camins i punt de referència històric on es creu que hi havia hagut un poblat ibèric degut a les restes de parets i de ceràmica que s’hi han trobat. 

Vistes a la costa de Barcelona.

Vistes al port de Cabrera de Mar i al mar.

Situats a la Creu de l’Avellà, agafem la pista que surt en direcció SO cap a les Planes de Ca l’Abril. A través d’un corriol que fa drecera evitem passar per la pista principal alguns centenars de metres. Arribem al mirador dels Cirers, on la pista s’acaba, i fem un tram de 200 m per un corriol que voreja el pic de Cabrera i acaba desembocant a la pista de Cirers. Seguim a la dreta per aquesta pista fins que assolim un collet, estem en el punt més alt de la ruta. Deixem enrere a l’esquerra la pista per on veníem i agafem un corriol que surt a la dreta i baixa pel vessant N del turó de Cirers. Ens trobem a l’obaga ombrívola i fresca de la muntanya, avançant per l’interior d’un bosc d’alzinar mixt amb pins, roures, servera i arç blanc.  

Vistes cap al prelitoral amb el Montseny al fons.

Exemplar florit de ginesta.

Tram de pista que connecta amb la població de Cabrera de Mar.

Arribem a un punt on el camí torna a enfilar-se amunt i ens ofereix boniques vistes sobre el mar, ara també amb la silueta del castell de Burriac dominant el turó i la vall que arriba fins al Mediterrani. Trobem algun cirerer d’arboç i algun altre arbust típic d’aquests boscos, per exemple, el bruc, mentre abordem la darrera pujada fins a la Roca de l’Àngel i les (4) Roques d’en Vivó (2:30 h - 412 m). Les Roques d’en Vivó són afloraments granítics de colors clars degut a l’abundant feldspat potàssic i quars de les roques. Aquests materials fan que aquestes formacions rocoses siguin més resistents a l'erosió que les roques del seu entorn, conformant d’aquesta manera un turó. 

Vistes al castell de Burriac amb el mar de fons.

A partir d’aquí tornem a endinsar-nos al vessant N de la muntanya i comencem la baixada que ens conduirà pel torrent de Burriac i el Camí de les Fonts. Descendim seguint el camí senyalitzat per l’interior d’un bosc cada cop més espès i acollidor mentre anem trobant diverses fonts que han estat restaurades per un grup de voluntaris que ha fet una feina excepcional per recuperar i documentar aquest patrimoni. La (5) font del Ferro (3:10 h - 370 m), la font del Grup, la font de l’Esquirol i la font de les Sureres, per les que passem, són només una mostra de les desenes de fonts que neixen dins del Parc de la Serralada Litoral.  

Pintada d’un cérvol en un mur.

Font del Ferro.

Font de l’Esquirol.

Arribem al poble d’Argentona pel passeig de Burriac i seguim per aquesta via fins que ens situem novament al (1) parc de la Font Picant (3:40 h - 94 m), punt final de la ruta.