- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Rutes guiades properes
- Establiments propers
Notable
Excursions més exigents o bé perquè són més llargues o amb major desnivell o amb alguna dificultat concreta.
Desnivell acumulat1.920m
Distància total29,4 km
Temps total efectiu9:00h
Altitud mínima1.440m
Punt de sortida / arribadaEsglésia de Santa Creu - Canillo
Altitud màxima2.040m
Població més properaCanillo
Ruta circular, de quasi 30 km de longitud, que rodeja la parròquia de Canillo. Des de Canillo anem fins al santuari de Meritxell passant per Sant Miquel de Prats. Creuem el riu Valira d'Orient i pugem cap a les bordes de Mereig. Pel seu vessant solà recorrem la vall de Montaup, la vall de Riu, la vall de Ransol i la vall d'Incles fins que arribem a Soldeu. Creuem de nou el riu Valira d'Orient i emprenem la tornada a Canillo pel vessant obac, per un camí sense gaire desnivell, enmig de boscos de coníferes i bedollars. L'itinerari està senyalitzat com el Camí Circular de Canillo amb les icones d'una flor de colors. Segueix diferents tipus de via i supera un desnivell i una distància considerables, tot i que no té cap dificultat tècnica. És un itinerari adequat per a persones entrenades i habituades a recórrer llargues distàncies amb desnivells importants per terrenys de mitja muntanya.
Aquesta ruta ens permet descobrir els pobles i petits nuclis habitats de la parròquia de Canillo, tot resseguint l'itinerari marcat del Camí Circular de Canillo. Aquesta parròquia està situada a l'extrem nord-oriental del Principat i està vertebrada -d'E a O- pel riu Valira d'Orient, que recull les aigües de nombrosos afluents i acaba desembocant al riu Valira, ja fora del terme. Canillo limita al N amb França, amb el departament de l'Arièja. Destaquen, per la bellesa dels seus paisatges d'alta muntanya, les valls d'Incles i de Riu, entre d'altres.
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: 9:00h en total. 4:15h des del punt d'inici fins a Ransol, 2:45h des de Ransol fins a Soldeu i 2:00h de Soldeu fins a Canillo.
: Notable. És una ruta que no presenta cap dificultat tècnica però físicament és molt exigent. Cal superar un desnivell i una distància molt considerables.
: Primavera, estiu i tardor, si no hi ha neu.
:
· Andorra. 1:40.000. Editorial Alpina.
: La ruta es pot fer en dos dies fent nit en algun dels pobles per on passem, com ara Ransol o Soldeu. L'itinerari circular de Canillo està senyalitzat amb marques i plaques d'una grandalla amb pètals de diversos colors.
La ruta comença a l'església de la Creu del poble Canillo. Per arribar-hi, si venim des d'Andorra de la Vella, un cop arribem a Canillo agafem el carrer Prat del Riu, i girem a la dreta per la carretera CS-250 en direcció a Prats. Just després de travessar el pont sobre el riu Valira, trobem l'església de la Creu a mà dreta (encara dins de Canillo). Si venim des del Pas de la Casa, just a l'entrada de Canillo trobem una rotonda on agafem la segona sortida pel carrer Peu del Carrer. Travessem el pont sobre el riu Valira i just a mà dreta trobem l'església de la Creu.
Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport de Turisme d'Andorra
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
La nostra selecció d´establiments propers recomanats
-
Carrer del Casal, 3, AD400 ArinsalLes Avellanes és un bonic xalet de muntanya que combina amb molt d'encert el respecte per la natura i les comoditats actuals. Està ubicat al bell poblet d’alta muntanya d’Arinsal, un indret ideal per gaudir de rutes de senderisme de totes les característiques i per a conèixer el Principat d’Andorra.
Què més podem visitar?
-
El Palau de Gel de CanilloAl Palau de Gel hi podem trobar una piscina climatitzada, una pista de gel i diverses activitats per fer amb la família que combinen el lleure, l'esport i la gastronomia. Disposa d'una pista de gel olímpica on es pot practicar patinatge sobre gel, jugar un partit de hoquei, practicar kàrting sobre gel o jugar al curling. El Palau de Gel està situat al centre de Canillo.
Coordenades GPS: 42.566469º 1.597963º
-
Museu de la moto de CanilloEl Museu de la Moto de Canillo és el primer museu d'aquestes característiques a Andorra i es va construir per retre homenatge a aquest vehicle. Al museu podrem repassar la història d'aquest vehicle de dues rodes i veure'n els exemplars més mítics i singulars de tots els temps. El Museu de la Moto està situat a 1 km de Canillo en direcció a França, just abans de l'església de Sant Joan de Caselles.
Coordenades GPS: 42.570853º 1.606914º
-
Església de Sant Joan de CasellesEsglésia romànica que data del segle XI-XII. És un dels edificis romànics més coneguts d'Andorra. Aquesta església destaca per ser l'única església romànica on s'ha trobat un Crist crucificat fet amb estuc. A part de les notables obres i pintures que allotja, en destaca el campanar d'estil llombard, separat del temple principal i unit a ell per un petit passadís. L'església de Sant Joan de Caselles està situada a 1 km de Canillo en direcció a França.
Coordenades GPS: 42.570847º 1.607790º
Recorregut
l'ermita de Santa Creu (0:00h - 1.525m), situada al marge esquerre del riu Valira d'Orient. Aquí hi trobem un plafó informatiu del recorregut que realitzarem. 
Ermita de Santa Creu.
Ens encaminem en direcció O i seguim per un carrer que, més endavant, es converteix en camí i que passa per uns prats de dall on a la primavera hi creixen les grandalles.
Grandalles o satalies, la flor nacional del Principat.
Pugem amunt fins que trobem la carretera del Forn, que seguim. Passem per sota de la Creu dels 7 braços i arribem a un revolt.
Camí de Prats.
Prenem ara la carretera de la dreta, que ens porta fins a Prats i
l'església de Sant Miquel de Prats (0:10h - 1.547m). 
Església de Sant Miquel de Prats.
L'església de Sant Miquel de Prats és un clar exemple del romànic rural del Principat d'Andorra, d'aspecte humil i rudimentari. És una petita església d'amples murs de llicorella, amb campanar d'espadanya doble i un portal amb arc de punta fet de pedra tosca. L'absis està orientat a llevant (E), com en la majoria d'esglésies romàniques. Continuem per la carretera fins a una bifurcació on prenem el camí de la dreta, senyalitzat amb la insígnia del camí de la Parròquia de Canillo, la grandalla amb pètals de diversos colors.
Símbol del camí circular a la parròquia de Canillo.
Santuari de Meritxell - camí de Mereig (0:30h - 1.469m). 
Santuari de Meritxell i camí de Mereig.
A l'entrada del santuari prenem el camí de Mereig, senyalitzat amb marques de pintura groga, que baixa en direcció N fins a la carretera asfaltada de la depuradora. Just en aquest punt agafem un camí a la dreta que puja seguint un torrent, voreja la depuradora i ens condueix fins a un pont que travessa el riu Valira d'Orient.
Riu Valira d'Orient.
Travessem el riu i seguim el camí que passa per sota la carretera CG2 i ens porta fins a un zona amb taules. Pugem per una pista de terra en direcció O i al cap de ben poc prenem un sender senyalitzat a mà dreta que travessa el riu d'Urina i s'enfila vessant amunt.
Panoràmica cap a migjorn (S) pujant pel solà de Mereig.
Guanyem altura pel vessant solà de la vall. Fent ziga-zagues i seguint les marques de pintura groga que ens condueixen finalment fins a les
bordes de Mereig (1:30h - 1.849m). 
Arribant a les bordes de Mereig amb el pic de Casamanya al fons.
Davant nostre s'enlaira el pic de Casamanya i, al darrera (S), gaudim d'unes vistes molt boniques de l'obac d'Encamp, juntament amb les capçaleres de les valls de la Coma dels Llops i dels Agols i la Tossa del Braibal.
Bordes de Mereig.
Vistes cap al vessant de Prats des de les bordes de Mereig.
Aquest tram pot resultar una mica perdedor, hem d'anar en direcció E i en lleugera baixada fins arribar a una borda en runes.
Camí a la borda en runes.
Deixem enrere a mà dreta aquesta borda i continuem per rastres de sender, tot resseguint feixes abandonades. Descendim lleugerament i aviat trobem novament marques de pintura groga i la flor de turisme de Canillo. Pugem ara en direcció NO, tot fent ziga-zagues, per l'interior d'un bosc de pi roig. Arribem a la carretera de Montaup i al
collet de Montaup (1:55h - 1.949m). Des d'aquí les vistes cap al sud són esplèndides. Veiem la carretera que uneix Canillo amb Encamp i el bosc de Cap de Rep, que sobresurt en primer pla. Darrera queda tota la carena de l'Alt del Griu, les crestes del Gargantillar i la Tossa del Braibal, cims que superen àmpliament els 2.500m d'altitud i que es troben dins de la parròquia veïna d'Encamp. 
Vistes cap al S des del collet de Montaup.
Vistes a la vall de Montaup des del collet homònim.
Pastures a la vall de Montaup.
Continuem per la pista planera tot passant pel davant de la borda de Roig i la de Janramon. Tot seguit baixem per un camí, marcat de color groc, que ens condueix fins a la carretera CS240, la carretera de Montaup.
Vistes sobre Canillo mirant al S.
Seguim la carretera en direcció E, passant per sota d'uns talussos i barreres de protecció i, poc després de passar el punt km 4, agafem un camí de terra que surt a l'esquerra (senyalitzat: "Pic de l'Estanyó - Vall del Riu"). Seguim per aquesta pista fins a les
bordes de l'Armiana (2:45h - 1.840m), que es troben en ruïnes. 
Bordes de l'Armiana.
Continuem per la mateixa pista, que ara s'orienta cap al N, fins que arribem a la font de l'Escola. A partir d'aquest punt seguim un camí, a trams empedrat, que voreja en lleugera pujada un contrafort i des d'on gaudim de magnífiques vistes de la vall del Riu.
Panoràmica dels cims de la vall del Riu.
El camí descendeix suaument, passant per un tram escarpat que està protegit amb una barana, fins que arriba a una cruïlla i a un pont que ens permet travessar el riu de la vall de Riu.
Camí de la vall del Riu.
Riu de la vall del Riu.
coll de la Cauba (3:25h - 1.900m). Des d'aquí les vistes són majestuoses: la vall del riu Valira d'Orient, amb el poble de Soldeu al fons, el pic de la Cabaneta, la carena fronterera que limita amb França,... 
Vistes cap a llevant (E) des del coll de la Cauba.
Continuem la nostra excursió davallant per terreny obert i cobert per herbassars i tarteres, amb la presència d'algun arbust i algun pi, fins al nucli dels Plans. Just en aquest punt trobem una font on podem abastir-nos d'aigua.
Els Plans.
Caminem uns metres per la carretera asfaltada fins a una cruïlla. Aquí prenem el carrer de l'esquerra, entremig d'unes cases i un corral, i seguim uns metres en direcció E fins a un pal indicador del Camí Circular de la Parròquia de Canillo. Descendim per aquest camí i entrem a la vall de Ransol, gaudint de boniques vistes sobre la coma de Ransol. Arribem a la carretera i la seguim cap a l'esquerra. Travessem el riu de Ransol i arribem al nucli de
Ransol (4:15h - 1.702m). 
Riu de Ransol.
Prenem la carretera de la Coma de Ransol i pugem fins a un restaurant, on trobem un cartell de fusta que ens indica el camí al Cap d'Entor i a la vall d'Incles.
Camí a la vall d'Incles.
Ramats de vaques pasturant.
Just abans d'arribar a una borda, el camí ens condueix a la carretera, que seguim a mà dreta fins al final, on trobem el
camí de la vall d'Incles (4:55h - 1.944m). 
Camí de la vall d'Incles.
El camí puja per l'interior d'un bosc de pi negre, deixant de banda el camí dels planells d'Entor. Seguim les marques de pintura groga, guanyant altura progressivament i girant cap al N. Passem pel solà de Sant Miquel i ascendim fins al punt més alt de tot el recorregut, a 2.040ms d'altitud.
Vall d'Incles i Alt de Juclar.
Després d'un llarg flanqueig per aquest vessant boscós i força inclinat, arribem a la
Roca de l'Home Mort (5:25h - 2.003m). 
Roca de l'Home Mort.
Des d'aquesta estranya formació rocosa gaudim de magnífiques vistes cap al S, de les pistes d'esquí de Gran Valira i de la zona de Grau Roig.
Soldeu i les pistes d'esquí de Gran Valira.
Continuem un tram més en direcció N fins que arribem a una clariana del bosc, on trobem una altra cruïlla i un cartell. A partir d'aquí perdem altura ràpidament. El camí gira cap al S i arribem a les primeres cases i al fons de la vall d'Incles.
Narcisos a la vall d'Incles.
riu d'Incles (5:50h - 1.770m). 
Riu d'Incles.
Continuem ara paral·lels al curs del riu (N) pel camí de l'Obac d'Incles durant aproximadament 1 km. Just després d'una casa de nova construcció trobem una cruïlla.
Camí de l'Obac d'Incles.
Deixem el camí de l'Obac d'Incles i agafem el camí de la dreta en direcció S. Travessem un parell de torrenteres i seguim per una pista forestal que s'enfila pel bosc de l'obaga.
Vistes de la vall d'Incles.
Superats uns 100m de desnivell positiu trobem una cruïlla i el camí que porta al refugi de Siscaró, que deixem enrere a mà dreta, i continuem per la pista tot seguint ara les marques del GR. Al planell Gran, una clariana dins del bosc, la pista es transforma en camí i comencem a baixar ràpidament fins a la part alta del poble de Soldeu.
Davallant cap a Soldeu.
Arribant a Soldeu.
Fat Albert's - Soldeu (7:00h - 1.818m). Continuem per aquest carrer que ens condueix fins a la carretera general passant per darrera l'església de Soldeu. Travessem la carretera i seguim davallant per un carreró, passem pel costat d'un petit cementiri i arribem a un pont molt ample que condueix a l'altre costat del riu i a les pistes d'esquí. 
Pont sobre el riu Valira d'Orient.
Travessem el riu i girem a l'esquerra, seguint una pista de terra que gira i ens porta fins a sota del pont, a tocar del riu, on trobem un cartell que ens indica el camí a seguir.
Riu Valira d'Orient.
Seguim ara paral·lels al riu Valira d'Orient, aigües avall, en direcció O, fins al
pont Collart (7:15h - 1.723m). No travessem el pont sinó que seguim per un camí senyalitzat amb un gall vermell, és el camí del Gall. 
Camí del Gall al pont de Collart.
Camí de l'Obac.
Bosquets de bedolls o beços.
pont penjant (7:55h - 1.644m). 
Pont penjant.
Continuem ara per un bonic bosc de bedolls i ens endinsem en un vessant força inclinat, enmig d'un bosc de pi negre, a l'obac de Canillo.
Bosc de pi negre i neret al camí de l'Obac.
Trobem diverses cruïlles, que deixem enrere, i seguim sempre bastant planers i en direcció O. Travessem el riu de Seig i pugem per un vessant força inclinat, equipat amb alguns passamans amb cadenes. No tenen cap dificultat, només cal anar en compte i parar atenció.
Riu de Seig.
Tram equipat amb passamà.
Ja arribant a Canillo, deixem de banda un trencall a l'esquerra i continuem planers, seguint el traçat del canal de Ransol, fins a un
túnel (8:45h - 1.633m). 
Túnel arribant a Canillo.
Agafem el següent trencall a la dreta, que ens condueix a Canillo i al punt d'inici del recorregut, a l'ermita de Santa Creu (9:00h - 1-525m). 
La saxífraga mitjana, típica de les roques calcàries del Pirineu.
Diu la llegenda que, a la vila de Prats, hi havia un noi una mica poruc a qui els seus amics li van voler fer una broma. Un dia el van enviar a buscar vi a Canillo i li van donar una escopeta perquè no tingués por. Quan el noi va arribar a Canillo ja es feia fosc i com que hi havia molta gent fent cua a ca l'hostaler, va deixar la bóta i l'escopeta a l'establiment i va anar a fer un tomb. L'hostaler es va adonar que l'escopeta estava descarregada i, pensant que havia estat per descuit, li va carregar perquè el noi pogués defensar-se en cas de trobar-se algun animal perillós. Quan el noi va tornar, va recollir la bóta i l'escopeta i se'n tornà cap a Prats. Mentrestant, els seus amics li havien preparat una sorpresa per espantar-lo i burlar-se d'ell. De sobte, a mig camí de tornada, al noi se li va aparèixer una forma blanca que movia els braços. Espantat, el noi va agafar l'escopeta i va disparar, i va marxar corrent cap al poble cridant que havia mort el diable. En arribar a Prats, el grup d'amics es burlaven del noi i de la seva història, per això van anar plegats al lloc dels fets a veure el diable mort. Quan van ser allà no van trobar el seu amic enlloc, el diable se l'havia endut. En el lloc dels fets els veïns del poble hi van aixecar una creu de pedra de set braços per tal que ningú no oblidés el que allà havia passat. Set braços pels set amics que eren, però estranyament un dels braços va desaparèixer, com va desaparèixer l'amic. La Creu dels 7 Braços és d'estil gòtic i es troba al camí vell de Canillo al santuari de Meritxell (al costat esquerre de la carretera i enfilada en un marge).
Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.
